Nosaltres som la Sara Escolar, la Raquel Peña, la Laura Prieto, la Laia Sánchez i l’Esther Vilajosana. Estem estudiant el 3r curs del Grau d’Educació Infantil a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Com a treball del segon Boc de l’assignatura “Dificultats d’Aprenentatge i Trastorns del Desenvolupament” us presentem el tríptic informatiu que hem elaborat sobre la Sobredotació:

A continuació us adjuntem una ampliació de la informació que es pot trobar en el nostre tríptic:

Qui és un infant SOBREDOTAT o amb SOBREDOTACIÓ?

Avui en dia és freqüent escoltar a les aules que un infant és sobredotat, però cal tenir present que, a vegades, es relaciona o es confon l’infant sobredotat amb aquell que té altes capacitats, que és talentós, que és un geni o un prodigi.  Per no causar confusió considerem important definir cada un d’aquests termes i per això, per començar, us presentem aquest glossari:

ALTES CAPACITATS: Terme genèric per a designar a un alumne o alumna que destaca en algunes o en la majoria de les capacitats molt per sobre de la mitjana.

GENI: un infant que presenta una capacitat excepcional en intel·ligència i creativitat, de les quals les seves produccions en una àrea determinada són reconegudes i exaltades.

PRECOCITAT INTEL·LECTUAL: un infant que presenta precocitat intel·lectual és aquell que té un ritme de desenvolupament més ràpid que als seus iguals, en una o diverses àrees. Els alumnes amb precocitat, solen manifestar un major nombre de recursos intel·lectuals que els seus companys i companyes mentre estan madurant. Una vegada acabada la maduració les seves capacitats intel·lectuals s'equilibren amb les dels companys. Per tant, és un fenomen evolutiu.

PRODIGI: infant que a curta edat és capaç de realitzar un producte admirable i inusual en una àrea específica comparant-ho amb els rendiments d’una persona adulta.

SOBRE DOTACIÓ: Segons el Ministeri d’Educació un infant sobredotat és aquell que és aquell que presenta un nivell de rendiment intel·lectual superior a la mitjana, en un ampli ventall d’aptituds i capacitats,  a més, aprèn amb facilitat qualsevol matèria o àrea. Des del punt de vista escolar, un alumne disposa de sobredotació intel•lectual quan en la seva producció de tasques escolars, en el seu comportament o en la realització de proves estandarditzades, arriba a un resultat superior al que s’ha estimat per a la població de la seva edat.

 TALENT: un infant amb talent  és aquell que té capacitats excepcionals en una o més àrees del coneixement o en una o més funcions cognitives. La categoria de talent es pot englobar en talents complexos o talents simples.

1) Talents complexos:

- Acadèmic

- Artístic figuratiu

2) Talents simples:

- Esportiu

- Creatiu

- Lògic

- Matemàtic

- Verbal

- Social

Quines característiques presenta un infant sobredotat?

Els infants sobredotats posseeixen una intel·ligència superior, gran creativitat i imaginació i una curiositat insaciable que els faculta per l’aprenentatge autònom. Qualitats. Totes elles, que els converteixen en nens especials, amb necessitats i exigències diferents a la dels altres, i que insuficientment desenvolupades o indegudament canalitzades poden tornar-se en contra seva.

Per poder detectar un infant amb sobre dotació existeixen certs signes de comportament que freqüentment es repeteixen. Cal tenir present però, que cada infant és diferent i per tant no són característiques fixes que han de donar-se en tots i cada uns dels nens i nenes amb sobre dotació.

Descripció dels signes d’alerta i comportaments més habituals:

- Patró d’aprenentatge ràpid i amb facilitat.

- Gran capacitat pel raonament lògic i crític.

- Enorme curiositat.

- Capacitat de concentració.

- Gran sensibilitat.

- Gran capacitat d’observació.

- Inconformisme i independència envers allò establert.

- Perfeccionisme, autocrítics i superació.

- Desenvolupament precoç del llenguatge oral i escrit. 

- Interessos comuns enfront dels adults.

- Desenvolupament asincrònic.

- Entre d’altres.

Possibles dificultats associades:

- S’avorreixen fàcilment.

- Sentiment de frustració.

- Sensació de sentir-se diferent enfront dels seus iguals.

- Precaució i temors (por al fracàs).

Altres dificultats que podem trobar en sobre dotats que presenten un baix rendiment escolar són:

-              Autoconcepte escolar  negatiu.

-              Judici negatiu sobre els mestres i l’escola.

-              Excés d’activitats extraescolars.

-              Por als exàmens.

-              Poca confiança en si mateix en l’aspecte social.

-              Els companys tenen masses expectatives en relació a la capacitat de rendiment.

Com podem diagnosticar la sobredotació?

La manera actual de diagnosticar la sobredotació és a través dels testos d’intel·ligència. Els més usuals són el test WISC (que mesura el nivell de llenguatge verbal i el llenguatge matemàtic) i el test BADYG (que mesura totes les intel·ligències)

La sobredotació inclou un Coeficient Intel·lectual [relació entre l’edat mental (EM) i l’edat cronològica (EC) d’una persona] igual o superior a 130 però això només és una condició necessària però no suficient. L'etiquetatge de "superdotat" ha de comprendre a més, la presència d'algunes de les característiques de funcionament, abans apuntades, durant la infància.

La puntuació mitjana de C.I. establerta per a qualsevol test d'intel·ligència és 100, la desviació típica s'estableix en 15 o 16 punts. El primer nivell d'intel·ligència, és a dir de 100 a 115/116 punts seria intel·ligència mitjana-alta, el segon nivell, de 115/116 a 130/132 seria intel·ligència alta i a partir de 130/132 seria intel·ligència molt alta o superior. A aquest criteri cal afegir l'error que pot cometre en l'avaluació el test que utilitzem, que segons la prova pot estar al voltant dels 4-6 punts, el que suposa que un criteri absolutament fiable per establir sobredotació individual és de 130 / 132 + l'error de la prova, això és de 134 a 136.

Un problema que cal exposar i aclarir és que el mesurament del QI no suposa una mesura estable al llarg del cicle evolutiu del nen. És a dir, és més inestable a mesura que reduïm l'edat del nen avaluat. Així el valor del QI d'un nen de 4 anys pot patir un marge de variació significatiu com a conseqüència del propi procés maduratiu del nen. En canvi a partir de l'adolescència dels valors presenten major estabilitat. En general podem afirmar que fins als 12 o 13 anys hem de ser prudents en la identificació d'aquests nens. Hem de saber diferenciar el "superdotat" de nens anomenats "amb maduració precoç" (aconsegueixen certes fites evolutives abans d'hora però després segueixen un curs normal), "el nen amb talent" (aconsegueix destacar en un determinat aspecte cognitiu, en una àrea de coneixement específica, però no ho fa en altres), "el nen brillant" (caracteritzat per una bona intel·ligència i rendiment acadèmic però no presenten altres peculiaritats com perfeccionisme, avorriment, curiositat extrema, capacitat raonament, etc.).

Què podem fer, nosaltres com a mestres, enfront un infant sobredotat?

Un nen o nena amb sobre dotació és un infant que requereix unes Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE). Per tant, l'escola hauria de plantejar i dur a terme una sèrie d'adaptacions bàsiques sobre els materials existents, sobre el currículum escolar i, especialment, sobre el paper del mestre i la seva forma d'ensenyar donada la seva repercussió sobre aquests infants. Cal tenir present que la formació i la sensibilització del professorat en aquest camp esdevé un factor clau a l’hora d’identificar alumnat amb altes capacitats. La formació del professorat és molt important perquè és necessari un suport actiu i tenir càrrecs de responsabilitat que ajudin a altres professors a reconèixer i estimular els talents especials de tots els alumnes.

Característiques del professor/a amb alumnes que presenten altes capacitats:

-És sensible i reconeix les necessitats cognitives, socials i emocionals dels alumnes. Està disposat a acceptar-les, valorar-les i les té en compte en les seves estratègies de treball (Whitlock i Du Cetle 1989).  

-Té habilitats per adaptar i diferenciar el pla d’estudis dels alumnes amb altes capacitats i fa servir mètodes per estimular els estudiants, per utilitzar alts nivells de pensament. (Nelson i Prindle 1902).

-Bona predisposició per al treball en equip amb tota la comunitat educativa.

-Sap assumir la responsabilitat que comporta el treball pedagògic més enllà dels programes establerts.

-Motiva els estudiants amb altes capacitats cap a aprenentatges independents.

-És entusiasta i crea un clima no repressiu ni amenaçador de l’aprenentatge. (Hansen i Feldhusen 1994).

-És un bon gestor de recursos i guia dels processos d’aprenentatge, està disposat a equivocar-se i és un aprenent al llarg de la seva vida. (Bernal 1994).

-Posseeix interessos diversos, especialment literaris i culturals, és intel·ligent i té excel·lents habilitats comunicatives. (Bishop 1980)

-Proporciona oportunitats d’aprenentatge centrades en les altes capacitats. (Davalos i Griffin 1999)

-Pensa creativament i sap organitzar-se molt bé. (Feldhusen 1999)

-Coneix profundament el tema. (Emerick 1992)

-Té sentit de l’humor. (Goertzi Phemister 1994)

-Autoconeixement, obert a noves idees i experiències.

-Coneixement clar i comprensiu del significat de trets diferencials (intel·lectuals, socio-afectius) dels alumnes amb altes capacitats.

-Ha de proporcionar estímuls més que pressió.

-Capacitat d’avaluar el procés i el producte simultàniament, incorporant elements per aprendre a aprendre.

-Ha de facilitar el feedback més que jutjar el procés educatiu.

-Ha d’oferir models d’aprenentatge alternatius, flexibles i enriquidors.

-Per tant, es considera que la qualitat i el talent del professor és un factor fonamental per atendre les demandes d’aquests alumnes.

A continuació presentem algunes estratègies, tan curriculars com actitudinals, que els mestres haurien d’adaptar a les seves aules:

Crear a l’aula una atmosfera de comprensió i respecte per a tots, acceptant l’existència de diferències individuals.

Utilitzar una metodologia flexible i oberta: aprenentatge per descobriments, aprenentatge cooperatiu, per projectes.

Organitzar els espais i el temps de manera flexible, de manera que els alumnes puguin treballar a diferents ritmes.

Fomentar el diàleg i la comunicació, dedicant un temps a l’aula per a la conversa, estimulant el fer preguntes sense inhibicions i animant els alumnes a buscar respostes, com per exemple els grups interactius. Implicació per part de tota la comunitat educativa.

Facilitar l’autonomia en l’aprenentatge: Donar suport a les iniciatives o projectes que sorgeixin de manera espontània, facilitar l’adquisició d’estratègies de cerca d’informació i plantejament de preguntes. Possibilitar l’accés a materials i fonts d’informació perquè profunditzin autònomament en la seva àrea d’interès.

Potenciar el pensament divergent i independent en els alumnes: Animar-los a buscar múltiples solucions als problemes. Demanar-los que pensin en maneres inusuals per resoldre diferents conflictes. Concedir el “dret a equivocar-se”, a córrer riscos, cometre errors i fins i tot a fallar. i ser un aprenent al llarg de la seva vida. (Bernal 1994) Fomentar el desenvolupament de diverses formes d’expressió i comunicació.

Reforçar i valorar expressament la creativitat i les idees originals. Motivar cap a l’aprenentatge permetent que la curiositat i interessos variats (propis d’aquests alumnes) tinguin cabuda a l’aula. I crear un clima no repressiu ni amenaçador de l’aprenentatge. (Hansen i Feldhusen 1994)

Desenvolupar el judici crític, ensenyar a acceptar crítiques i donar-les, distanciar-se dels fets, definir pros i contres, distingir entre crítiques constructives i judicis de valor. Potenciar l’autocrítica. Interioritzar l’avaluació com una oportunitat més d’aprendre i reflexionar, no un judici o resultat final.

Tenir en compte que encara que tinguin altes capacitats necessiten que se’ls ajudi, se’ls ensenyi i se’ls motivi cap al treball. Tenir altes capacitats no significa tenir un alt rendiment en totes les àrees. Tenir en compte la importància del tracte amb altres alumnes. L’infant sobre dotat ha de tenir l’oportunitat a l’escola de poder tenir relacions socials, tant amb infants que tinguin el seu mateix grau de desenvolupament com amb alumnes de la seva mateixa edat, però amb un nivell de desenvolupament intel·lectual diferent.

• Adaptar i diferenciar el pla d’estudis dels alumnes sobre dotats i fer servir mètodes per estimular els estudiants, per utilitzar alts nivells de pensament. (Nelson i Prindle 1902). L’adaptació curricular consisteix en ampliar o profunditzar la matèria per arribar a un enriquiment de la classe ordinària, la qual aprofiti tant les necessitats com les capacitats de l’alumnat. Així doncs, es poden oferir àrees  d’interès com la música, els idiomes, les cultures, la navegació espacial, l’art i la història (per aconseguir-ho és imprescindible disposar d’una biblioteca i zona de materials a l’aula.) En l’estimulació escolar dels alumnes superdotats solen distingir-se dos possibilitats principals: l’acceleració o flexibilització i l’adaptació curricular (per acceleració o flexibilització s’entén començar abans l’escola primària, passar abans a la secundària o a la universitat, o saltar-se un o diversos cursos).

Què poden fer els pares, mares i/o tutors enfront un infant sobredotat?

També existeixen estratègies que poden ser útils  per als familiars:

Del mestre cap a la família:

• Donar informació clara, precisa i adaptada a la família o al grup de famílies amb el que s’està treballant.
• Coordinar l’educació familiar i la del centre educatiu. 
• Introduir informació sense prejudicis que conformi una nova actitud o opinió.
• Promoure un clima càlid i de cooperació
• Donar suport emocional.
• Cal anar dialogant sense donar-li lliçons, ni consells, sinó ajudar-lo a què expressi els seus sentiments.
• Donar suport a  l’infant i donar-li ànims. L’objectiu és que tregui a fora el neguit o el dolor i que trobi una resposta viable i positiva per ell mateix.

Per part de les famílies:

Els pares haurien de compartir tota la informació rellevant que tenen del seu fill/a amb el professor tutor com:

• Adquisició d’aprenentatges

• Evolució del llenguatge.
• Motivació i interessos.
• Relació amb la família i els amics.
• Problemàtica que sorgeix a casa.
• Donar suport emocional.
• Cal anar dialogant sense donar-li lliçons, ni consells, sinó ajudar-lo a què expressi els seus sentiments.
• Donar suport a  l’infant i donar-li ànims. L’objectiu és que tregui a fora el neguit o el dolor i que trobi una resposta viable i positiva per ell mateix.

A més, és útil saber les primers senyals d’altes capacitats que es poden observar a casa (0-5 anys) Berché, J. (2003)

Els pares són els que d’alguna manera poden detectar aquesta precocitat:

Amb l’entorn:

- Respon a estímuls visuals o auditius.

- És expressiu i obert amb l’adult.

- Està alerta a qualsevol senyal, soroll o moviment.

Comunicativa:

- Als 6 mesos diu les primeres paraules, als 12 les primeres frases i als 24 manté una conversa.

- Comença a parlar amb vocabulari ric i variat.

Psicomotriu:

- Gateja i camina abans que la majoria dels nens de la seva edat.

- Té una bona motricitat fina, maneja bé llapis, punxons... fa bé la pinça.

En l’aprenentatge:

- Des dels tres anys, pregunta per paraules que no coneix.

- Resol puzles de 10 peces abans dels 3 anys.

- De molt petit ja identifica els colors.

- Memoritza molt aviat poemes, cançons, contes...

- Vol vestir-se i banyar-se sol des de molt petit.

- Mostra interès per les coses, fent moltes preguntes.

Social:

- Riu abans de l’any davant situacions còmiques.

- Crida l’atenció a d’altres nens.

- És sociable amb tothom.

De pensament:

- Planteja molt aviat el problema dels límits.

- Pregunta prematurament sobre el naixement, la mort, el món, Déu, el cel, la fam, el temps... temes que li poden provocar pors i preocupacions.

A continuació us presentem uns ítems d’un possible qüestionari per a pares i mares sobre la detecció d’un infant sobre dotat:

1. Aprèn a llegir precoçment amb bona comprensió en els matisos del llenguatge?
2. Aprèn, en general, amb rapidesa i facilitat quan està interessat?
3. Té capacitats inusuals per a retenir o memoritzar?
4. Explora els problemes amb profunditat?
5. Té una destresa superior per enfrontar-se i resoldre complexos problemes teòrics i pràctics?
6. Posseeix un bon domini del llenguatge oral amb vocabulari avançat?
7. Llegeix de forma ràpida, extensa i intensament?
8. Dóna respostes creatives i originals?
9. Planifica adequadament les seves tasques?
10. Abandona difícilment les tasques començades i és constant en la realització del treball?
11. Té un nivell elevat de curiositat i interès pel món que l’envolta?
12. És observador?
13. Prefereix la companyia dels adults?
14. Té bon sentit de l’humor i utilitza la ironia?

A on podem recorre?

Existeixen diversos recursos, associacions i serveis educatius que tenim a l’abast i que ens poden ser d’ajuda.

·       Recursos i serveis educatius

Pel que fa als recursos i els serveis educatius que trobem al nostre abast per infants amb sobre dotació podem diferenciar entre associacions, fundacions, centres educatius, entre altres.

Podem dir que els recursos que hem trobat més interessants i que poden resultar útils als centres educatius i a les famílies són els següents:

Associacions i fundacions: Totes les comunitats d’Espanya tenen una o diverses associacions que acullen a les famílies amb fills o filles amb altes capacitats. Aquests centres ofereixen assessorament i eines perquè puguin potenciar el desenvolupament dels seus fills. 

     -   Associació de superdotats i talentosos Cladellas i Pros

    (http://www.enric-cladellas.com/asociacion.php)

Aquesta associació és la primera formació privada existent a Espanya que es va crear amb la fi  d’ajudar, assessorar, orientar i integrar en les  famílies, escoles i societat  a tots els infants, especialment als infants amb sobre dotació, als  talentosos i els genis dins del seu propi àmbit local.

Aquesta associació està presidida i dirigida per Enric Cladellas i Pros (psicòleg clínic i escolar, especialista en temes de sobre dotació).

-   Fundació per l’Ajut a Nens i Joves d’Altes Capacitats

( Associació Promotora d’Ajuda a Nens i Joves amb Altes Capacitats (FANJAC)  (https://sites.google.com/site/webfanjac/)

La Junta de Fanjac Lleida està formada per mares i pares de nens, nenes i joves als qui han detectat altes Capacitats.

La seva iniciativa neix de la falta d'informació i dels missatges contradictoris que hi ha entorn de les Aaltes Capacitats. Varen decidir posar en marxa aquesta delegació a la província de Lleida per a poder donar suport a altres nens/es i joves amb AACC i també a les seves famílies, perquè compartien un entorn i unes experiències similars.

Bibliografia

Tota la informació que hem presentant esta extreta d’aquestes fonts:

- Adda, A. I Catroux, H. (2005). Niños superdotados. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica, S.A.

- Alta Capacidad-Superdotación (2014): Sergi Banús Llort. Vist el 25 de març en http://www.psicodiagnosis.es/areageneral/la-superdotacion-nios-con-altas-capacidades/index.php#6265229e9211f1901

- Asociación española de superdotados(2010):Asenid. Vist el 23 de març en http://www.asenid.com/ -

- Castelló, A.; Martínez, M. Alumnat excepcionalment dotat intel·lectualment. Barcelona: Genera­litat de Catalunya, 1999.

-  Centros de recursos para superdotados 3-6 años(2010):Asenid. Vist el 25 de març en http://www.asenid.com/ninos3a6.htm

-  Cómo trabajar en el aula con el alumnado de altas capacidades  [aspectos metodológicos y de evaluación de aprendizajes] (2003). Jimenez, et al. Vist el 23 de març enhttp://www.altascapacidades.org/uploads/6/3/7/5/6375624/16620886-como-trabajar-en-el-aula-las-ac.pdf

- El niño superdotado (2007). Artículos de educación. Vist el 29 de març en http://www.guiainfantil.com/educacion/escuela/ninosuperdotado.htm

-  Estratègies d’intervencióamb alumnat de n.e.e. per altes capacitats, dins l’escola inclusiva (2009). Gómez, Mª Teresa. Vist el 25 de març en http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/990c46f3-c88b-4b9f-93a0-edfa61fb0bbe/1953m.pdf

- Freeman, Joan. Los niños superdotados. Aspectos psicológicos y pedagógicos. Bilbao: Editorial Santillana, 1985.

- Gómez Masdevall, M T. Estratègies d’intervencióamb alumnat de n.e.e. per altes capacitats, dins l’escola inclusiva. Girona, 2009.

- Guirado, A i Martínez, M. (2011) Detectar alumnat amb altes capacitats. Guix. Elements d’acció educativa, 372, 75-76.

-  Identificar a los niños superdotades (2014): Carol Bainbridge. Vist el 25 de març en http://superdotados.about.com/od/gifted101/u/how_to_identify.htm

- Intervención superdotados(2014): Sergi Banús Llort. Vist el 27 de març enhttp://www.psicodiagnosis.es/areaescolar/intervencion-psicopedagogica-alumnos-especiales/intervencion-psicoeducativa-en-nios-superdotados/

-  Metodologías de enseñanza y aprendizaje en altas capacidades. Carmen Hernández. Vist el 25 de març en  http://gtisd.webs.ull.es/metodologias.pdf

- Mönks, F. Ypenburg, I. El superdotado. Guía para padres y profesores. Barcelona: Editorial Medici, 2005

- Niños Superdotados y altas capacidades (2011). Asociación de madres y padres de alumnos del centro Bilingüe en Inglés de Educación Infantil y Primaria “Marcos Frechín”. Vist el 27 de març http://apaceipmarcosfrechin.com/escuela-de-padres/ninos-superdotados-y-altas-capacidades/

- Pérez, L. 10 palabras clave en los superdotados. Navarra:  Editorial Verbo Divino, 1993.

- Redacción (2013) Familia, escuela y altas capacidades. Aula. De innovación educativa, 222, 75-76.